|
Parc Natural del Delta de l'Ebre. |
Itineraris per retrobar-se amb la natura amb un ambient tranquil i confortable. Les Terres de l'Ebre alberguen paratges insòlids i una bona manera de descobrir-ho és desplaçar-se còmodament amb tot terreny. Obrirem noves vies fins arribar als indrets més amagats del Delta de l'Ebre, un paradís verge, de bellesa galana, en que la poesia i la natura juguen a rimar versos. |
|
|
|
Ports de Tortosa-Besseit (Montcaro) |
Al massís del Port, la natura és cortesa i, alhora esquerpa, on la veu del silenci regna per damunt de tot. |
|
|
Itinerari:
| Encanyissada |
| Superfície: 1.192 ha. |
| Ambients naturals: llacuna, prats de jonqueres, arrossar |
| Ocells més característics: ànecs, fotges, polles d´aigua, limícoles, ardeides, gavines fumarells i rapinyaires. |
| Es caracteriza per la seva gran superfície de canyissars que ha donat nom a la llacuna. Aquestes grans masses de vegetació de la bassa, alberguen a la primavera i a l ´estiu les majors colònies de cria d´ardèids de tot el Delta: martinet blanc, esplugabous, agró roig, martinet ros, martinet de nit i martinet menut. |
| Trobem un jonquerar molt interessant i una zona d´aiguamolls pasturada per bous braus. |
| A l'Encanyissada els pescadors practiquen l ´art de pesca més antic de Catalunya: la Pantena ( art de pesca en forma d´embut ). Aquesta bassa es caracteritza per ésser la de major volum de captures de peixos de tot el Delta. |
| LA TANCADA |
| Superfície: 312 ha. |
| Ambients naturals: llacuna, arrossar, salobrar |
| Ocells més característics: ànecs, fotges, flamencs, limícoles, gavines i xatracs. |
| Curiositats: carril bici. Antigues salines de Sant Antoni. Barraques tradicionals. |
| La Tancada té una extenció de 312 ha. És visitable des del camí de Baladres, una carretera esfaltada de uns 3 km. que rodeja la llacuna per l´est. Tambè és interessant l´ambient de salobrar que aquí té una de les formacions naturals més ben conservades del Delta.La Tancada és Reserva Natural. |
| BARRA del TRABUCADOR, La PUNTA de la BANYA |
| Superfície: 2.500 ha. |
| Ambients naturals: platges, arenals, dunes, salobrar i salines |
| Ocells més característics: flamencs, gavines, xatracs, limícoles |
| Curiositats: Important zona de nidificació d´aus marines i concentració d ´ànecs hivernants. |
| La Punta de la banya és Reserva Natural Parcial. |
| L´ambient que hi ha és molt interessant. La badía dels Alfacs alberga gran quantitat d´aus aquàtiques i marines durant l´hivern. |
| El Trabucador és un bon punt d´observació d´ocells, tant per la part del mar obert com a l´interior. L´ambient més interessat són les salines de la Santíssima Trinitat, que encara funcionen. |
| PLATJA DE MIGJORN/ BASSA DE L´ALFACADA |
| Longitut del riu: 3.5 Km. |
| Ambients naturals: riu, platja, salobrar i arrossar |
| Ocells característics: ànecs, polles d´aigua, ardeides, fumarells, limícoles i rapinyaires. |
| Aquest braç de riu, de 3.5 Km. de llargada, funcionava antigament com una de les desembocadures del riu principal. Actualment aquesta gola roman tapada per una barra de sorra pel seu extrem litoral. |
| El Migjorn qué té les característiques d´un canal llarg i estret, funcina més com una llacuna que com un riu. |
| El seu interès recau en el valor paisaigístic. Aquest tram de riu, d´aigües tranquil.les i menys profundes, s´està utilitzant per practicar activitats recreatives, com ara anar en canoa en canoa o en piragua. |
| Aquí trobem una de les zones més importants del Parc Natural: l´Illa de Buda. On hi ha representats tots els ambients deltàics: llacunes, salobrar, arrossars, platges, marges fluvials i grans quantitats d´ocells aquàtics i espècies vegetals. |
| Tambè trobem l´Alfacada i la Platjola, basses de dimensions reduïdes. No es poden visitar ja que són propietet privada. |
| Migjorn és un bon punt d´observació d´ocells rapinyaires, anàdits, lmícoles, ardeids, ja que circulen entre Buda i l´Alfacada. És aquí on hi ha la possibilitat de veure el bitó, un ocell en greu perill d´extinció a la península Ibèrica. |
| DESEMBOCADURA DE L´EBRE |
| Ambients naturals: riu, llacuna, platja, i dunes amb vegetació i salobrar |
| Ocells més característics: ànecs, ardeides, gavines, xatracs, limícoles, xatracs, limícoles i corbs marins. |
| Curiositats: Accés restringit a l´Illa de Buda i a la de Sant Antoni. Mirador panoràmic "Muntell de les Verges". |
| Aquesta és una de les zones més captivadores del Delta, on s´enfronten i s´uneixen l´aigua dolça del riu i la del mar, provocant un gran dinamisme, cosa que modifica periòdicament el seu relleu. |
| La desembocadura es troba envoltada d ´espais naturals molt ben conservats, com ara l´Illa de Buda, l´Illa de Sant Antoni i el garxal. |
| L´única zona visitable és la vora esquerra del riu fins al Garxal, ja que les dues illes tenen el pas restringit i tant sols es pot entrar amb autorització. |
| L´ambient que trobem són salobrars avançats amb tamarius, joncs, salicornies, per on hi transiten molts d´ocells interessants i amb abundància de petits rèptils i insectes arenícoles. |
L´ambient natural que podem trobar és el bosc de ribera. A les vores del riu, als sòls procedents dels llims del riu, on el nivell freàtic acostuma a ésser baix a causa de l´elevació del terreny ( per l´efecte de les riuade) i les filtracions d´aigua dolça són constants, es produeixen les condicions idònies per a l´establiment de les úniques comunitats forestals naturals del Delta. El bosc de ribera s´ordena en aquesta zona a ambdues bandes paral.leles del riu: la salzeda, comunitat formada bàsicament per salzes, tambè trobem en aquesta franja algun freixe.
Més allunyada, trobem l´albereda, bosc dominat quasi totalment per àlbers amb alguns verns i oms. Uns altres arbres de caire menys espontani són els pollancres, plàtans, eucaliptus. L´albereda és un bosc molt ric en lianes i vegetals enfiladissos com ara l´heura, l´esbarzer i el rar lligabosc valencià.
Actualment, el bosc de ribera està força degradat i solament queda un petit reducte, en vies de desaparició, als marges de l´illa de Gràcia. Les causes són fonamentalment agrícoles ja que les terres ocupades per aquestes comunitats són molt fèrtils i han estat sistemàticament transformades en horts i fruiters.
Als trams finals del riu, on la influència marina comença a notar-se, el bosc de ribera s´empobeix i és substituït per tamarius.
ULLALS DE BALTASSAR: Amb el nom d´ullals es coneixen els manatials d´aigua dolça fuit de la presència d´aigües freàtiques , apareixen principalment entre Amposta i Sant Carles de la Ràpita.Els ullals de Baltassar integren a unes cuaranta surgències de les més importants i millor conservades.
La majoria dels ullals tenen un diàmetre que oscila entre 5 i 55 m. , i una profunditat de entre 2.5 i 6 m.
S´originen degut a les precipitacions que cauen de les montanyes veines: Montsià, ports de Tortosa-Beseit i serra de Cardó. L´aigua de la pluja s´infiltra per les roques calcàries que composen aquestes montanyes i flueix a nivells profunds cap al mar. Al quedar retengudes pels sediments deltaics, impermeables i saturat d´aigua, afloren a la superfície formant els ullals.
La vegetació dels ullals està formada per plantes aquàtiques com els nenúfars, l´agret, la utriculària. La fauna piscícola és interesantíssima al composar-se d´algunes espècies rares a Catalunya com el samaruc, espinós, "colmilleja"
